diumenge, 11 d’octubre de 2015

OBRE ELS ULLS



De vegades ens preocupa massa el que els altres pensin de nosaltres. Aquella primera impressió que volem donar per caure bé a la gent. Per tal de no ser rebutjats per ells.

D’on ve tot aquell sentiment de rebuig i despreci per aquells a qui considerem diferents? Aquells que tenen formes o estils de vida que no s’assemblen als nostres? 

Per què quan et sents còmode en un lloc, tot aquest mur de falsedat cau i deixa veure allò que ets realment. 

No entenc com segueix havent-hi gent que construeix dos murs. Per por potser? Per baixa autoestima?

Per què les persones que es mostren tal i com són han de ser excloses?  Han de ser catalogades com a diferents, rarets o nerds? 

Perquè simplement no tothom és qui li 'ha tocat’ ser i ja esta? 

Moltes vegades ni nosaltres mateixos ho sabem i realment és frustant no trobar motius per mostrar-te despreocupat dels comentaris de la gent. 

Per què critiquen tot allò que veuen? Per què poden. Per què la resposta de molts és: tinc llibertat d’expressió, per tant, puc pensar o dir el que a mi em sembli, el que jo cregui ho puc exterioritzar. 

Sí, no dic pas que no, jo també opino. 

La diferència? Jo no vaig a fer mal a la gent, jo no vaig simplement a algú i li ‘vomito’ tot allò que penso sobre ell. 

És indiferent en realitat, no deixarà de mostrar-se tal i com ell vulgui, amb mur o sense ell, alguns seguiran ignorant les seves crítiques. Els intel·ligents.

El problema el tindran aquelles persones a les quals els afecta realment allò que diu la gent, que, o aixequen més d’un mur per amagar-se rere d’ell o enfronten el que els vingui per davant.

Entenc que no tothom té la mateixa facilitat per mostrar-se com és. 

Entenc que davant una societat on la majoria de gent no ho és, sigui difícil. 

La societat en sí no ho és. 

Creieu realment que en una societat justa, on tot pogués funcionar amb normalitat i amb les veritats per davant, hi haurien murs?

La gent, en aquest context, construiria murs per amagar-se de la realitat que són si ningú critiqués?

Una societat on hi hagués llibertat d’expressió però sense interferir en la vida dels altres. 
Donar consells, opinions, recomanacions simplement, seria tan difícil de construir...

 Hauríem de començar de zero i, ara ja, no podem  tornar enrere.

Jo mateixa accepto que  ‘‘m’afecta’’ el que digui la gent. 
No tinc complexes amb qui sóc, o això intento. Tinc complexes amb aquella gent que simplement critica allò que veu sense entendre-ho, sense parar-se a pensar que està fent o per què els altres fan allò. 

M’afecta que encara hi hagi gent amb complexos per culpa d’aquella altre que destrueixen murs sense importància.

Estic cansada de gent així, n’hi ha milers. Al final l’únic que la societat en sí crea, són, per una banda, gent amb complexes i, per una altre, gent que els critica.


Estic feliç malgrat tot, feliç de poder-ho veure tot en tercera persona, d’haver obert els ulls per adonar-me per quin tipus de societat estem ‘creats’. 

I tu? Has obert ja els teus ulls?



Giny xx

3 comentaris:

  1. Val, després d'escriure el text, amb títol inclós i tot, m'he adonat que hi ha una cançó dels Catarres que es diu així. (Obre els ulls)

    Sí sóc ''gafe'', per dir-ho d'alguna manera.

    Aprofito doncs i us poso l'enllaç de la cançó: https://www.youtube.com/watch?v=-V8d1-_sJ4o

    PD: No està gens malament hahaha

    Petons :*

    ResponElimina
  2. Heey!

    Aquí estic un altre cop ;) M'encantaria una societat en que la gent no poses murs i no utlitzes la llibertat d'expressió per criticar els altres, però ara mateix crec que tothom posa murs per protegir-se a ells mateixos!

    Petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ainaa!!
      Definitivament estic amb tu jejej només podem somiar en aconseguir coses impossibles hahaha naa esperem que almenys alguns derribin els murs ;)

      Petons :*

      Elimina