Insignificant.
Així és com
em sento en veure com de gran és el món i adonar-me que jo tan sols en
formo una petitíssima part.
Imaginar com és la vida dels altres i
comparar-la amb la teva.
Adonar-te que les desigualtats són bestials i
que tu, una petitíssima part de tot, no pots canviar-les.
Estem acostumats a sentir dir als adults que
podem canviar allò que ens proposem i que junts podem canviar el món. En la
meva humil opinió això no són més que bajanades, raons i motius inconcloents
per donar un sentit o objectiu a les nostres vides. No són més que frases
‘’motivadores’’ que tenen com a objectiu renovar les teves perspectives de
futur i marcar-te metes que només hi podràs arribar amb esforç i superació.
No esteu cansats de sentir sempre el mateix?
Adults recurrents dient-nos com d’importants
són les decisions que prenem i que marcaran i definiran un futur millor... Qui ho diu? És a dir, m’he de creure a algú
que intenta convèncer-me de com guiar la meva vida ‘’donant-me’’ la
llibertat ‘’d’escollir’’ com ho vull fer? A costa de què?
Contínuament veiem accions realitzades per
treure’n un benefici propi. Em costa
creure que les persones que diuen frases com les esmentades no en vulguin
obtenir un. Em costa creure que encara hi ha gent bona en aquest món corrupte i
enganyós.
Probablement el que necessito és que algú
m’obri els ulls i em demostri que estic completament equivocada perquè ara
mateix, en ‘’època nadalenca’’, la gent sembla ser més falsa que mai.
Sóc la única que va pel carrer i quan para
l’atenció en el que l’envolta, ja siguin persones o simplement el ‘paisatge’ en
sí, els carrers decorats amb totes aquelles llums lluents i avets artificials
per tot arreu, la gent amb bufandes i barretines conversant sobre qualsevol cosa... els transmet un sentiment ‘’d’alegria
personificada’’? M’explico, trobo que és la típica alegria nadalenca que incita
a voler comprar, a voler consumir per regalar a les persones estimades. Per què
insisteixen en que s’ha de regalar sempre alguna cosa per nadal? Quina tradició
és aquesta la de voler malgastar els diners en objectes materials ? En voler
gastar els diners en menjars abundants per provocar malestar al teu cos?
No entenc aquestes ‘’tradicions’’ si es que se
les pot denominar així encara. Algú més pensa que ja no sabem ni que celebrar
per obtenir un benefici que ens faci ‘’prosperar’’ econòmicament per subsistir
en aquesta societat consumista en la que vivim?
Tot aquest ‘’discurs’’ potser estúpid o insignificant
per alguns, us el diu algú que si que demana coses per nadal, vull dir, no
deixo de ser ciutadana d’aquest món, no deixo de tenir una família a la que,
com totes les altres, els agrada comprar regals o simplement ho fan perquè
‘’són èpoques’’. La meva en concret, celebra dinars i sopars nadalencs amb
quantitats de menjar immenses per arribar a alimentar gairebé una classe de
trenta persones quan els que ens alimentem som probablement una tercera part.
Us escriu, com he dit, algú que li encanta menjar, que particularment té
debilitats, com tothom, per certs menjars nadalencs i que ‘’aprofita’’ aquests
menjars i els gaudeix com ha de ser.
Deixant de banda el fet del físic i tot el que
comporta alimentar-nos en ‘’èpoques nadalenques’’ com ho fem, el que no puc
evitar és comparar-me amb les altres persones del món. Em venen al cap totes
aquelles imatges que ens ensenyen a l’escola, o en qualsevol documental o
anunci, on els nens estan desnodrits i passen gana, on famílies senceres
pateixen les conseqüències de desastres naturals i tot i així segueixen
junts... Se’m remou l’estomac en veure la gent del meu voltant alimentant-se en
abundància pel sol fet d’haver nascut aquí amb més recursos per ‘’sobreviure’’
mentre n’hi ha d’altres que moren per aconseguir un tros de pa.
En aquests moments sempre apareix algú que ens
diu que podem posar el nostre ‘’granet de sorra’’ a tots aquest problemes
socials. Com? Donant un euro a comissions o ONG que els enviaran al Senegal
potser?
Personalment penso que només ho fem per calmar
la nostra consciència, perquè després d’adonar-nos de quina mena de societat
ens envolta girem la cara per centrar-nos en les nostres ‘’preocupacions’’.
Insignificant. Això és el que és aquesta
reflexió.
Sé que no seran molts els que arribin a
llegir-la i segurament bona part d’aquests us l’heu feta alguna vegada, doncs
és natural qüestionar-nos contínuament el món que ens envolta i sovint hi ha
gent que crítica les persones que ho fan pel sol fet de sentir-se integrats en
aquest món en el que tan sols en formen una petita part.
PD: Em sap greu si us he ''aixefat'' les vacances de Nadal i us he transmés ''mal rotllo'' per dir-ho d'alguna manera, però ho havia de dir. De fet aquesta 'reflexió' fa dos dies que la vaig escriure i no la vaig poder publicar però avui si tatxan hahaha ok no.
Espero que acabeu de passar unes bones festes <3
Giny xx