Que és la por?
Aquesta pregunta porto fent-me-la des de
sempre diria jo. Sempre he sentit a parlar de la por des d’un punt de vista desconegut,
vull dir, que sempre que n’he sentit a parlar ha estat en rondalles o faules,
com a ‘’moraleja’’.
És el cas de la caputxeta vermella o en Pere
sense por, per exemple.
Ja fa uns dies que hi havia estat pensant i de
fet no trobava moments per plasmar en el que el meu interior guardava. La meva
opinió o reflexió sobre el tema no és més que la d’una estudiant adolescent que
contínuament s’enfronta a les pors del
seu dia dia. Probablement penseu que és una opinió ‘banal’ com moltes altres
que hagueu pogut sentir però us explicaré la meva, doncs sento que des de l’anonimat
les coses semblen ser més fàcils i obrir-te envers a algú també.
La meva por verdadera s'allunya de l'estereotipada, em refereixo a la típica com por a les aranyes, als pallassos, a la nena de l'exorcista, etc.
Me’n vaig del tema i no és això, em concentro.
La meva por va més enllà, va molt més profund en els meus sentiments, més ben dit en el meu futur.
La meva verdadera por és no saber on anar.
Sincerament m’aterra la idea de no trobar un
camí per seguir, m’aterra el fet que en el món no hi hagi un lloc per mi. Sé
que en anteriors entrades us havia parlat de trobar el camí o de guiar-te pel
que senties, realment penso que hauria de ser així, però, i si en el meu destí
no hi ha lloc per mi?
Aquest concepte paradoxal em té atrapada ja fa
uns dies. Sé que no us haurà quedat clara a la primera però el tema paradoxa en
aquest cas compleix la seva funció clarament, confondre. Em té totalment
confosa. Tinc la sensació que de vegades faig les coses amb els ulls tancats i
no sé on anar, d’altres penso que sóc afortunada per adonar-me d’un aspecte en
concret de la realitat que m’envolta i realment agraeixo molt que hi hagi
clarianes que em permetin veure alguna cosa per tirar endavant.
Però
que passa amb la resta plena de foscor?
Doncs
no ho sé.
Això es el que em té atemorida.
Sóc conscient que el que estareu pensant en
llegir això es que se m’ha anat l’olla o que és una absurda paradoxa que ni jo
mateixa entenc, però necessitava compartir-ho i el sol fet que algú més que jo
hagi dedicat temps a llegir-ho compleix l’objectiu.
Espero que algun dia aquesta per fi desaparegui o conviure amb ella sigui molt més senzill, fins el moment i pel que m'ocupa, haver-la pogut compartir amb vosaltres ja és un pas més.
Merci per ser-hi fantasmittos <3
Què n'opineu vosaltres? Quina és la vostre major por? Deixeu-m'ho als comentaris ;)
PD: Em sap greu no haver pogut penjar entrada més seguit però aquest dies ja sabeu que m'omplen de feina i la meva inspiració queda anulada un temps...
Petons :*
Giny xx
Ginny,
ResponEliminaM'ha encantat l'entrada i no crec que sigui una anada d'olla ni res per l'estil, crec que això és una cosa que moltíssima gent pensa, però que la majoria no sap com expressar-la. Segurament un 99% de la gent que llegeixi això si sentirà identificada, m'hi incloeixo!
Petoons!!
Ainaa!!
ResponEliminaMercii ;) hahaha m'alegro que no pensis que és una anada d'olla jejej i respecte això de que hi ha gent que ho pensa doncs pot ser, pot ser... hahaha la veritat és que no en tinc nidea però espero que algun fantasmito s'hi senti identificat :)
Petons :*
¡Hola! ^-^
ResponEliminaJo crec que aquesta por es una cosa per la que tothom passa alguna vegada en la seva vida, ja que com bé dius el futur es incert i aquesta incertessa es la que ens provoca aquesta angoixa i auquesta por a alló desconegut, però tú no et preocupis que t'asseguro que més aviat o més tard acabaras trobant aquest lloc en el futur.
Saluts.
Hey Sonia!!
EliminaS'ha manifestat un fantasmito més lelelel *salta d'alegria* valep em calmo jeje
Doncs crec que tens tota raó en això que dius, tothom té un futur en realitat i no saber quin lloc ocuparàs fa retrocedir o aturar-te a pensar en el que decideixis ara en el present.
Mercii per comentar ;)
Petons :*