Per què en els dies plujosos tot sembla no
tenir vida?
Per què
els fanals de la ciutat només il·luminen les petites gotes d’aigua?
Per què el soroll urbà es redueix als tocs
humectants de l’asfalt?
Per què aquell blau preciós ara és negre?
Per què
ara la finestra no em permet veure-hi?
Per què ara tan sols veig un reflex en aigua
difuminada?
Per què
el destí ha volgut això per mi?
Per què porto un mocador al cap?
Per què no em curo i surto d’aquí?
Per què no salto com els nens als bassals del
parc?
Per què ara l’habitació blanca m’intimida?
Per què tants mesos sense poder sortir?
Per què segueixo pensant així?
Per què el càncer s’ha apoderat de mi?
-------------
Primer de tot vull aclarir: NO tinc càncer. He
vist una imatge, me posat sensible i... aquí teniu el resultat d’un dia una
mica, bastant, pesat/depressiu fins i tot. La qual cosa es tradueix a fer-me moltissimes preguntes i a 'menjar-me el coco' i 'fer-me olles mentals' com diuen alguns...
Tranquils demà ja és divendres i ens esperen dos dies de 'relatiu' descans.
Espero que tingueu un bon final de setmana
laboral.
Giny xx
Hola Giny,
ResponEliminaQuan estava llegint, per un moment me preocupat de veritat, per si tenies alguna malaltia. Sort que has posat el peu de pàgina.
La veritat és que si que et fa pensar una mica hahaha
Petons!
Heey Ainaa!!
EliminaHahaha ho sento si t'he fet patir jeje... M'alegro que t'hagi fet pensar per això :)
Petons :*