dimarts, 6 d’octubre de 2015

SITUACIÓ



Per què quan una relació acaba sempre hi ha d’haver aquell rencor guardat? Vull dir, si les coses queden bé, com a amics o colegues, per què es fa tan difícil creuar-te aquella persona per un passadís i que ni us creueu les mirades?

Us poso en context. Final de curs, dos persones s’atrauen i en algun moment no se sap quan els amics d’aquelles respectives persones els animen a confessar-se la seva ‘atracció mútua’ si? Doncs bé, estan una setmana de tot perfecte, sempre amb aquells amics pesats que donen la tabarra... la gent amb els seus rumors... coses de gent adolescent en definitiva. Quan el curs s’acaba definitivament ells segueixen quedant, trobant-se, etc. Però  la cosa es va refredant a mesura que l’estiu avança i van perdent el contacte, tot lògic fins al moment no? ‘Okay’ doncs a mitjans d’estiu decideixen deixar-ho, problema, sí, ho fan per missatge. ERROR. Doncs segurament, per culpa de la covardia del moment ara es creuen pel passadís i no es diuen ni mu. S’ignoren mútuament. Sé que a simple vista sembla d’inútils, doncs sí, ho és, o així ho veig jo. Que farieu vosaltres en aquesta situació? Aniríeu a parlar amb aquella persona per què el ‘mal rollo’ desapareixés i així no estaríeu en contínua tensió?



Avui no estic molt inspirada la veritat, últimament estic amb exàmens i sembla que el meu cap vulgui explotar per retenir tanta informació hahaha. Però m’he posat a pensar, volia parlar-vos d'alguna cosa diferent i el cas és aquest, m’agradaria que em doneu consell vosaltres aquesta vegada. Us ha passat mai això que us dic?

Deixeu comentaris del que sigui fantasmitos, s'agraixen jeje

Petons <3 :*

Giny xx

2 comentaris:

  1. Fantasmito presente!!
    Hahaha doncs la veritat no se que dir-te perquè aquest cop no em puc identificar gaire amb la situació Hahaha ;) però encra que crec que el millor seria anar a parlar amb l'altra persona i parlar-ho, no se si jo podria fer-ho..:$
    Petons!!

    ResponElimina
  2. Ainaa presente hahaha
    Merci pel consell reinaaa, jo tampoc sé si em veuria amb cor per anar-hi a parlar jejeje però es que les coses semblen ser tan fàcils i a vegades sembla que les compliquem nosaltres mateixos sense adonar-nos. Definitivament em menjo massa el coco hahaha
    Petons :* <3

    ResponElimina