dissabte, 26 de desembre de 2015

INSIGNIFICANT



Insignificant.

Així és com  em sento en veure com de gran és el món i adonar-me que jo tan sols en formo una petitíssima part.

Imaginar com és la vida dels altres i comparar-la amb la teva. 

Adonar-te que les desigualtats són bestials i que tu, una petitíssima part de tot, no pots canviar-les.
Estem acostumats a sentir dir als adults que podem canviar allò que ens proposem i que junts podem canviar el món. En la meva humil opinió això no són més que bajanades, raons i motius inconcloents per donar un sentit o objectiu a les nostres vides. No són més que frases ‘’motivadores’’ que tenen com a objectiu renovar les teves perspectives de futur i marcar-te metes que només hi podràs arribar amb esforç i superació.

No esteu cansats de sentir sempre el mateix?

Adults recurrents dient-nos com d’importants són les decisions que prenem i que marcaran i definiran un futur millor...  Qui ho diu? És a dir, m’he de creure a algú que intenta convèncer-me de com guiar la meva vida ‘’donant-me’’ la llibertat  ‘’d’escollir’’ com  ho vull fer? A costa de què?
Contínuament veiem accions realitzades per treure’n un benefici propi.  Em costa creure que les persones que diuen frases com les esmentades no en vulguin obtenir un. Em costa creure que encara hi ha gent bona en aquest món corrupte i enganyós. 

Probablement el que necessito és que algú m’obri els ulls i em demostri que estic completament equivocada perquè ara mateix, en ‘’època nadalenca’’, la gent sembla ser més falsa que mai.
Sóc la única que va pel carrer i quan para l’atenció en el que l’envolta, ja siguin persones o simplement el ‘paisatge’ en sí, els carrers decorats amb totes aquelles llums lluents i avets artificials per tot arreu, la gent amb bufandes i barretines  conversant sobre qualsevol cosa...  els transmet un sentiment ‘’d’alegria personificada’’? M’explico, trobo que és la típica alegria nadalenca que incita a voler comprar, a voler consumir per regalar a les persones estimades. Per què insisteixen en que s’ha de regalar sempre alguna cosa per nadal? Quina tradició és aquesta la de voler malgastar els diners en objectes materials ? En voler gastar els diners en menjars abundants per provocar malestar al teu cos?
No entenc aquestes ‘’tradicions’’ si es que se les pot denominar així encara. Algú més pensa que ja no sabem ni que celebrar per obtenir un benefici que ens faci ‘’prosperar’’ econòmicament per subsistir en aquesta societat consumista en la que vivim?

Tot aquest ‘’discurs’’ potser estúpid o insignificant per alguns, us el diu algú que si que demana coses per nadal, vull dir, no deixo de ser ciutadana d’aquest món, no deixo de tenir una família a la que, com totes les altres, els agrada comprar regals o simplement ho fan perquè ‘’són èpoques’’. La meva en concret, celebra dinars i sopars nadalencs amb quantitats de menjar immenses per arribar a alimentar gairebé una classe de trenta persones quan els que ens alimentem som probablement una tercera part. Us escriu, com he dit, algú que li encanta menjar, que particularment té debilitats, com tothom, per certs menjars nadalencs i que ‘’aprofita’’ aquests menjars i els gaudeix com ha de ser. 

Deixant de banda el fet del físic i tot el que comporta alimentar-nos en ‘’èpoques nadalenques’’ com ho fem, el que no puc evitar és comparar-me amb les altres persones del món. Em venen al cap totes aquelles imatges que ens ensenyen a l’escola, o en qualsevol documental o anunci, on els nens estan desnodrits i passen gana, on famílies senceres pateixen les conseqüències de desastres naturals i tot i així segueixen junts... Se’m remou l’estomac en veure la gent del meu voltant alimentant-se en abundància pel sol fet d’haver nascut aquí amb més recursos per ‘’sobreviure’’ mentre n’hi ha d’altres que moren per aconseguir un tros de pa.

En aquests moments sempre apareix algú que ens diu que podem posar el nostre ‘’granet de sorra’’ a tots aquest problemes socials. Com? Donant un euro a comissions o ONG que els enviaran al Senegal potser? 

Personalment penso que només ho fem per calmar la nostra consciència, perquè després d’adonar-nos de quina mena de societat ens envolta girem la cara per centrar-nos en les nostres ‘’preocupacions’’.
Insignificant. Això és el que és aquesta reflexió.

Sé que no seran molts els que arribin a llegir-la i segurament bona part d’aquests us l’heu feta alguna vegada, doncs és natural qüestionar-nos contínuament el món que ens envolta i sovint hi ha gent que crítica les persones que ho fan pel sol fet de sentir-se integrats en aquest món en el que tan sols en formen una petita part.

PD: Em sap greu si us he ''aixefat'' les vacances de Nadal i us he transmés ''mal rotllo'' per dir-ho d'alguna manera, però ho havia de dir. De fet aquesta 'reflexió' fa dos dies que la vaig escriure i no la vaig poder publicar però avui si tatxan hahaha ok no. 
Espero que acabeu de passar unes bones festes  <3

Giny xx


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada