dijous, 26 de novembre de 2015

SOLA

De vegades penso que els entenc, que realment sé com se senten aquells que diuen no ser estimats. Aleshores penso que jo no m’hi hauria d’identificar, que no estic sola.

Però m’hi sento.

De vegades prefereixo estar-ho. Prefereixo conviure amb mi mateixa i la soledat que no ser d’aquelles que depenen d’un noi o simplement no es poden separar d’una amiga. D’aquelles que quan es troben soles es perden més que ningú i no saben ni qui són. 

Per això penso que estar sol té la seva part positiva, trobar-se a un mateix, conèixer bé aquella persona amb qui convius. 

Suposo que és el que es deu sentir en conviure en parella, això que diuen de conèixer els defectes i virtuts de l’altre i acceptar-les tal i com són. En el meu cas seria similar, sé que m’agrada i que no, i per això, en la mesura que sigui possible, allò que no m’agrada ho puc canviar. 

No puc evitar pensar per això, que trobar-se sol moltes vegades no és el més desitjat.

Segons alguns, som éssers socials i com a tals, ens hem d’estar comunicant contínuament. Per mitjà d’una pantalla? Doncs no. L’ideal seria tenir al teu costat aquells que poden estar amb tu, físicament, quan ho necessites, sense necessitat de sentir-te sol quan a més a més tens al teu abast xarxes socials arrebossar d’amics superficials.

Sé que aquest tema ha estat criticat un munt de vegades i encara ara segueix igual, els entenc sí, i ho respecto, doncs és un gran negoci i si hi ha diners i interessos pel mig, quina importància ètica hi ha d’haver?



alone lonely forever alone how i met your mother robin 




PD: M’he desfogat i si m’ha ajudat a sentir-me millor, he complert el meu propòsit.

PD2: Sóc la única que de vegades pensa que la música o els llibres són la seva única via d'escapament que em comprèn?

Bona nit <3

Giny xx

2 comentaris:

  1. Hola Giny!

    Estic d'acord amb tu, a vegades em pregunto perquè sempre em d'estar connectats amb el món quan sol si esta tant bé.
    Sip, ha vegades un bon llibre i una mica de música són els millors companys.

    PD: Tinc un blog per si no el coneixes: relatsdecaramel.blogspot.com

    Ens llegim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hey Sheilaa
      M'ha fet somriure el teu comentarii hahaha m'encanta saber que no sóc la única que penso d'aquesta manera jejej tot i que crec que molts ho pensen però no ho diuen...

      Ens llegim <3

      Elimina