dilluns, 9 de novembre de 2015

CREAR BONS MOMENTS

Envejo a aquells que tot els sembla sortir bé. Sí ho heu llegit bé, els envejo. Per què sembla que tot  m’ha d’anar malament a mi?

Estic segura que en algun moment de la vostra existència us haureu trobat en la mateixa situació i haureu acabat plantejant-vos la mateixa pregunta.
Per què passa això? Potser em passa sempre i només en moments de reflexió me’n adono. Contínuament ens fem preguntes semblants a aquesta i ens queixem sobre com n’és d’horrible i desgraciada la nostre vida. Ho dic per experiència i perquè sovint, observant el meu voltant, veig que molts també ho fan. No estic convençuda si faig bé en generalitzar-ho de tal manera, principalment, perquè no n’estic a favor però pel moment faré una excepció.

El meu pare és d’aquells que busca frases inspiradores per tal de motivar-se i no rendir-se mai, sé que pensareu que és molt ‘’friki’’ però me l’estimo amb bogeria i ... per què us explico això? Doncs perquè algunes d’aquestes frases que ell m’explica encaixen a la perfecció en situacions com aquesta i volia compartir-les amb vosaltres.

Especialment m’encanta una que va calar-se dins meu en el moment que la va deixar anar al funeral del meu avi. ‘’Els moment dolents venen sols, en canvi els bons, els hem de crear nosaltres mateixos’’ En aquell precís instant i mirant les cares xopes dels presents, vaig saber que no se  m’oblidaria i que em podria servir en situacions posteriors. 

Avui m’ha estat útil. Principalment per adonar-me’n que per molt que em penedeixi d’haver fet alguna cosa malament o que el dia no m’hagi anat bé, no em servirà de res creuar-me de braços i queixar-me per tot el que m’envolta. Acceptant-los i  creant bons moments és tal i com pretenc avançar. 

Sóc conscient que en entrades anteriors us havia parlat d’aquest tema però de vegades enfocar-ho des de diferent perspectiva no va gens malament ;)

Tenia ganes ja de penja entrada de nou, disculpeu-me si us he fet esperar però com vaig dir, i repeteixo, si no tinc res essencialment important o que em faci il·lusió dir-vos no em forçaré a escriure perquè la inspiració ve quan menys ho esperes i és aleshores quan, penso jo, fas les coses més ben fetes.

PD: L’entrada va dedicada a tots aquells que se sentin identificats. Doneu-vos per al·ludits :)



Giny xx

2 comentaris:

  1. Hola Giny!

    Me n'alegro moltíssim de que hagis tornat a publicar, encara que tenint en compte que jo també m'he passat una setmana sense entrar a blogger, tampoc sóc qui per dir això..;) La entrada és molt bonica, i la frase del teu pare és, no sé si se li podria dir, inspiradora? I respecte a l'enveja, crec que tots passem per això, però el millor és no pensar-hi i intentar ser feliç amb el que tens!

    Petoons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hey Ainaa!!

      Me n'alegro que t'hagi agradat l'entrada :) i comparteixo amb tu aquesta filosofia de ser feliç amb allò que tenim, realment penso que és necessari jejej

      PD: Sé que vaig com bastant tard a respondre... hahaha i respecte això del meu pare doncs... suposo no ho sé... és com ''friki'' la veritat és que no sé que dir-te... ''de tal palo tal astilla?" hahaha ;)

      Petons <3

      Elimina