Sóc la única a la que li preocupa no tenir-ho
tot controlat? Vull dir, a la qui no trobar les coses quan les busca, arribar
tard a un lloc o no treure la nota esperada en un exàmen; realment la posa
nerviosa?
No estic parlant de tenir quelcom controlat
com si de possesió es tractés, simplement, de voler o saber tenir les coses al
‘seu lloc’.
No podem controlar tot el que ens envolta.
En
la mesura que podem, ‘controlem’ allò que és proper a nosaltres i que, per dir-ho
d’alguna manera, ens afecta i ens repercuteix en el nostre dia a dia.
Podriem dir que fins a aquest nivell de ‘controlació’
tot està bé, només ens ocupem de les nostres responsabilitats, dels drets i els
deures que tenim.
Penso que la ''cosa'' se’ns envà de les mans quan
esdevé obsessiu.
Quan volem controlar tot allò que ens rodeja.
Només
cal veure els directors de cinema. No sé si sóc la única que
m’hi he fixa’t però, absolutament a totes les series/pel·lícules on apareix un
director de cinema, sempre o gairebé sempre, acaba estressat per voler-ho controlar tot.
I no només ho veiem al cinema, a tot arreu en
realitat, tothom vol controlar-ho tot en general.
Pareu-vos un moment a observar al vostre
voltant, segur que trobareu algú proper que li agrada controlar-ho tot, potser
fins i tot vosaltres mateixos us identifiquem amb aquest perfil de persones.
No esteu pendent constantment
del correu, dels missatges, de les reds socials o dels mitjans?
No heu pensat mai que passaria si un dia
deixeu tota aquella tecnologia que ens envolta i simplement la ignoreu?
Tot
allò que ens pressiona constantment i d’alguna manera ens ''manté lligats'' a fer
unes determinades coses i a voler controlar totes elles.
Segurament estareu pensant: Li està donant la
culpa únicament a la tecnologia?
En part si que ho faig.
En un cas particular, per exemple, la meva família sempre
em diu que les ‘noves generacions’ no sabem fer res més que controlar la
tecnologia. I és que, tothom avui en dia té un telèfon mòbil, inclús hi ha gent que en té
dos.
Estem contínuament pendents d’una pantalla, no sembla estúpid?
Doncs me’n adono que ho és, que realment pocs,
molt pocs, aguantarien una setmana sense telèfon mòbil. No només quan vas de
campaments, vull dir, en el teu dia a dia, sense ni tocar i mirar un telèfon
mòbil o un ordinador, per exemple.
Depenem contínuament de la tecnologia i sinceramnent m’aterra,
sí ho heu llegit bé, m’aterra. No sóc capaç de trobar una sola acció que faci
en el meu dia a dia que no hi hagi inclosa la tecnologia; a l’escola, a casa,
al carrer, inclús al lavabo.
Atureu-vos a pensar-ho un moment: Controlem la
tecnologia o ens controla ella a nosaltres?
PD: M’he adonat que ha sonat a frase de matrix
hahah, en fi, que n’opineu? Deixeu-m’ho als comentaris fantasmitos que no es manifesten :)
Petons <3
Giny xx
Hola Giny,
ResponEliminaEstic molt d'acord amb tu, però la veritat és que crec que jo personalment sí que podria estar tota una setmana sense telefon mòbil, sincerament a vegades preferiria estar-ho. A vegades m'he passat dos o tres dies sense entrar al whats o al correu perquè no em venia de gust haver de contestar correus i whats i missatges. Crec que una app com el whats és una forma de control encoberta, en plan que sempre et puguin contactar, veure quan t'has connectat per últim cop i totes aquestes coses...no se...potser és que sóc estranya hahaha. Tot i això, una setmana sense internet no estic tant segura de poder fer-ho, vull dir, tinc un blog, utilitzo l'ordinador per escriure, m'ajuda a fer els deures de tant en tant.. hehehhe.
Petons!!
Ainaa!!
ResponEliminaHahaha sii? Jo uns dies si, però una setmana sense mòbil o ordinador, ja et dic, complicada... jejej
Merci per comentar <3
Petons:*