dimarts, 29 de setembre del 2015

CONTEMPLA



Asseguda al balcó de casa meva contemplo el paisatge amb ulls d’infant. 
Un desert verdós,tranquil, pacífic i preciós. Els pics nevats de més al fons em tenen perduda, lluny d’aquest ambient  acollidor sembla que els meus sentits hagin canviat d’escalfor. Poc a poc el fred m’atrapa, traspassa el petit  jersei  bordeus i mica en mica s’apodera del meu nas i més tard de les ara rosades galtes. 

No puc evitar pensar com d’afortunada sóc, realment  em sento privilegiada de ser on sóc, de poder contemplar amb ulls ataronjats com el vent frívol remou el verd del meu jardí, com les tonalitats es mesclen en un dolç so que domina l’espai, que igual que jo sembla reduir-se a mesura que la tardor passa. 
El ritme descendeix i ara el remug de les fulles l’acompanya un silenci eixordidor que m’allunya quilòmetres i quilòmetres d’on ara sóc.

Giny xx

2 comentaris:

  1. Hola Giny,
    Quin text més bónic hahaha. No sé si ho has fet expressament o simplement t'ha sortit sense voler, però el teu text té com molta musicalitat, en plan que hi ha com rimes, no sé si m'explico gairé bé hahaha i està molt bé.
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Ainaa :) Si que té entés hahah. Realment jo tampoc sé si ho vaig fer expressament, simplement anava escrivint mentre imaginava on m'agradaria ser, lluny d'estar asseguda davant d'una taula d'escriptori i deures que semblen menjar-se la major part del meu temps hahaha.
      <3 :*

      Elimina